Poema de Clementina Arderiu

Darrera el declinar d'aquest solell,
naixerà un altre sol més bell ?
o dins ma errant fortuna,
seré l'eterna amiga de la lluna ?

¿Vindrà la nit que entela tot esguard
i tornarà el meu pit covard ?
¿O aquesta posta encesa
voldrà donar-me força i escomesa ?

Com la calma regolfa en els carrers
quan ja han passat els baladres,
? serà per mi vinguda
l'hora en què tota cosa esdevé muda ?

¿ O com fins ara, d'un demà lluent
podré esperar el feliç advent,
mentre mon cant que plana
cap blasme inútil ni mercè demana ?

Poema de Maria- Mercè Marçal Pintura Corry Kaslander

La primavera de 1998 M.Mercè Marçal enllestia un recull de poemes amb la intenció de presentar-lo als Jocs Florals de Barcelona, però el seu estat de salut no li ho permeté, moria a principis d'estiu.
La Pintora Corry Kaslander  també enllestia la seva col.lecció de pintura a la tardor, i ens ha deixat sense poder-la acabar . Morir:  potser només es perdre forma i contorns els seus poemes i pintures sempre viuran.

Bon dia tristesa.

Vesteix-te de setí ¡

 Pinta't al front

els núvols i  la lluna

 i anem al ball

que ja s'atansa l'hora ¡

Carnestoltes duu

 llàgrimes

de colors a la galta

M.M.M

Poema de Corry Kaslander - inspirat en Maria Mercè Marçal

• Avui,vint-i-u d'abril
• amb un sol radiant
• m'he posat davant
• una tela en blanc .
• He vist llums i colors
• pigments en moviments,
• els pinzells corren sols
• i esquitxen taques. És real?
• No és real? 
• Sí és real.
• És un bell miratge.
• Feia molt que no pintava
• massa núvols m'envoltaven.

La Corry ens ha deixat

Estimada Corry, demà  farà una setmana que ens vàrem veure per última vegada. Recordo que vàrem parlar de tot una mica.. Com ens vàrem conèixer, jugant a tennis al nostre club quantes partides guanyades llàstima que aquesta última no la podem guanyar ningú,  les estones que a la vorera de la piscina ens explicàvem  les novetats de la teva pintura i dels nous models de la meva botiga,  sopars al teu i el meu terrat, el viatge a Rússia el dia que vaig conèixer la meva parella en un dels sopars a casa teva, les aventures de la literatura i els blocs de la Escola de la Dona.
Quina tristesa quan miro casa teva i veig les persianes tancades i no et veig entre les plantes com una flor més. Els ciclamens i crisantems,  juntament amb la olivera, treuen el cap  per la barana del terrat com si et busquessin.
Les llàgrimes no em deixen  escriure més, un altre dia continuaré. Fins aviat, Corry.