Amazona a cavall d'un cavallet de mar, veig un ocell-espasa d'ambre que m'acompanya. I,en bosc marí o en illa de muntanya, una estrella amb la cua d'escata em fa de far. Entre núvols d'escuma pel freu d'aquest celatge, em mossega un gran peix. Veus ? Sóc galta minvant. Duc la clau per obrir la fosca, i sé l'imant que em xucla i que m'escup a repèl del viatge.
He après a llegir el foc al séc de l'ona. L'aigua de la faldilla se'm torna papallona per abillar la nit amb lluentins de sal. Com un esquer cosit a l'ham de la fortuna, perdo brida i estreps i, en ple naufragi astral, obro el ventall i m'abraça la lluna.
Adust, novembre m´ha segellat els llavis, ara em se orfe de planys i de mestratges i exulto de tendresa Algú que espera i emplena de preguntes les hores mortes. La generosa calma dels déus em posa sovint a prova, sempre que puc,m'aixeco i els faig la reverència.