veig un ocell-espasa d'ambre que m'acompanya.
I,en bosc marí o en illa de muntanya,
una estrella amb la cua d'escata em fa de far.
Entre núvols d'escuma pel freu d'aquest celatge,
em mossega un gran peix. Veus ? Sóc galta minvant.
Duc la clau per obrir la fosca, i sé l'imant
que em xucla i que m'escup a repèl del viatge.
He après a llegir el foc al séc de l'ona.
L'aigua de la faldilla se'm torna papallona
per abillar la nit amb lluentins de sal.
Com un esquer cosit a l'ham de la fortuna,
perdo brida i estreps i, en ple naufragi astral,
obro el ventall i m'abraça la lluna.
estrellas.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada