ARIET de Miquel Martí i Pol

Dibuixo amb cura el perfil d'un gran arbre.

Tinc les mans balbes d'ombres i fracassos.

No vol dir res aquest corb que ara passa.

Dia vindrà que callaré per sempre.

Però també per sempre hi haurà vent,

i silenci, i paraules; i poetes.

NAUFRAGI ASTRAL Maria-Mercè Marçal

Amazona a cavall d'un cavallet de mar,
veig un ocell-espasa d'ambre que m'acompanya.
I,en bosc marí o en illa de muntanya, 
una estrella amb la cua d'escata em fa de far.

Entre núvols d'escuma pel freu d'aquest celatge,
em mossega un gran peix. Veus ? Sóc galta minvant.
Duc la clau per obrir la fosca, i sé l'imant
que em xucla i que m'escup a repèl del viatge.

He après a llegir el foc al séc de l'ona.
L'aigua de la faldilla se'm torna papallona
per abillar la nit amb lluentins de sal.

Com un esquer cosit a l'ham de la fortuna,
perdo brida i estreps i, en ple naufragi astral,
obro el ventall i m'abraça la lluna. 

HAIKÚS de Novembre

Adust, novembre
m´ha segellat els llavis,
ara em se orfe
de planys i de mestratges
i exulto de tendresa

Algú que espera
i emplena de preguntes 
les hores mortes.

La generosa
calma dels déus em posa
sovint a prova,
sempre que puc,m'aixeco
i els faig la reverència.

MARIA ANTÔNIA SALVÂ Holocaust de la rosada

Matinera fumarola

de rosada evaporant; 

fumarola que s'envolta

en silenci pur i sant,

al bon sol que la fonia

li ofrena el vel suau

com abans la pedreria;

    i al cel blau,

ja desfeta,vola en pau.

RECOBRAMENT MARIA ANTÔNIA SALVÂ

Em plau tancar les portes del passat
al rosec sospirós de l'enyorança
obrint el cort al sol de l'esperança,
a l'oreig eternal de bat abat.

Drecera amunt,té el senderó que em guia
floretines i rou cada matí,
que els ulls meravellats em fan obrir
com si fruís del mont la primeria.

L'amplària  de cel que m'encisà
s'eixampla fins a fer-se indefinida;
cada nou jorn enlaira un poc ma vida
i tots em parlen d'un joiós demà.

Sé que en xuclar la terra ma llangor
l'esperit immortal restarà lliure,
Res de quant al món m'ha fet bona escomesa,
es revesteix per mi de jovenesa
al sol auguri del recobrament.
Oh joia del ponent!

H A I K Ú S

Absort,contemplo
com se m'escurça l'ombra.
Hi ha algú que em xucla?

L'oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre.

Captard de somni,
com en un conte amable
la pluja canta.

ÉS FADRINETA I COM UN SOL Joan Salvat Papasseit

És fadrineta  i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.
  
Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
----Ella es guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.

Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.

TARDOR de Joan Maragall

¡ A..., l'octubre !.... Primeres fredorades.

L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;

comença com un gran ressecament

i les grogors del sol en les fatxades.

Comença el desmaiar en els passeigs

la fulla, i en el cel buit d'orenetes

les fredes transparències dels oreigs

i els captards del color de les violetes.

Al vesprejar les tardes  més escasses

s' agita repoblada la ciutat, i va escampant-se 

per carrers i places  fum olorós del fruit d'hivern

          (   gener 1893  )

Finalitza el curs - 2011 - 2012

Dimarts dia 1 de Juny em fet la l'última activitat del curs,  literatura i blogs.  La nostra companya Anna Moya, ens a fet  de guia pels carrers del Raval i la Rambla. Un recorregut per recordar els principals Convents, i descobrir-ne alguns que ja en desaparegut.

COLLARETS DE LLUM DE MARTÍ i POL

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

Un estel petit

obre l'ull i parla:

-On serà l'amor

que no puc trobar-la?

-On serà l'amor?

-fa la Lluna bruna

L'he cercat pertot,

que n'estic dejuna.

I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de ses traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

PRIMAVERA - Rafela Pujol

Sona la música al jardí,
amb el sol les roses han excletat,
a les parets hi ha flors i ocells
que per uns núvols es deleixen,
serà que ja arribat la primavera.
            

          

CAPTARD - MIQUEL MARTI I POL

La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor¡


Calla l'ocell i amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.


Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,


fetillera o veritat

que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.

TORRENTS DE VIDA - SERGI RUBIO

Emocions

que brollen, abstractes,

d'un manantial

de naixement incert;

fons desglossades

en múltiples torrents

que flueixen

perles cavitats interiors

d'un jo emergent

i, encara, desconegut.

Aigües,clares,

transparents i pures,

regueu, emocionals,

un amor deshidratat

que sobrevivia, tenaç,

en les obscures parets del subconscien;

il.luminades,ara,

per intensa claror

de l'esperança.

ENCARA EL PORT

ENCARA EL PORT        DE JOAN  SALVAT -PAPASSEIT

Els gallarets en en el vent de les veles.
Oh, l'avió que les compta i les plega en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
-ahir els cobricels de les estrelles glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd-
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu; 
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca, italiana:
¿Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amo del barco blau?- Un refresc de colors dels darrers gallarets...

Ventall de Haikus

Cessa la pluja,
eixuga els camps immensos
la tramuntana.


Canten les fulles
quan el vent les desperta,
les branques ballen.


La veu de l'aire
en la platja s'escolta

a l'horabaixa.

Matinal de Joan Maragall

¡Quins matins de primavera,
quin hermós començar el jorn¡
Passeig amunt, acostant-me,
ja t'oviro en el balcó.
Te conec pel vestit negre, 
te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
per lo gentilment que et mous
quan per mor del sol, airosa
duus estesa la mà al front,
repenjant-te en la barana
per veure'm venir millor.
Jo m'acosto amb mitja rialla,
somrisenta tu em respons.
Ja t'he vist... passo, i me'n porto
benestar per tot el jorn.

Paraules Sensuals de Sergi Rubio Pintura de Agustin Úbeda

Sergi Rubio, va nèixer a Manresa el setembre de 1973.
Inspirat per la poesia d'uns amics, va trobar en aquest gènere un
mitjà, poderós per expressar emocions, senti-ments,inquietuds i
reflexions

Paraules sensuals
escalfaran la teva pell
amb carícies verbals.
Mots de nua sinceritat
fondran amb elegància
el gel de la desconfiança.
I potser ara,
en aquest futur
que jo veig present,
naixeran les ales de foc 
que vaig perdre fa temps.
I volaré  amb rapidesa,
esquivant paranys
d'ombres ja distants;
em colaré, sense por,
per les portes del teu cor.

Els teus ulls brillaran, magnífics de sàvia tendresa,amb amor i puresa.
L'eterna promesa d'un amor permanent.
Lliures com el vent.

El terme de Tossa de Mar està format per una vall, aïllada dels municipis veïns per els cims del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, (Puig de Cadiretes de 519 m, Turó d'en Rosell de 340 m i d'altres) on està plenament integrada (més de 2600 Ha estan dins l'àmbit del PEIN del Massís de Cadiretes). El relleu es molt muntanyós amb pendents superiors al 20% i la proximitat al mar del turons conformen un litoral abrupte, típic de la Costa Brava, amb multitud de penya-segats i petites cales, moltes de les quals són de difícil accés.

Tossa de Mar és una de les poblacions més mítiques de la Costa Brava.

Margarides de Maria Antònia Salvà

Ja el sol aguaita per l'ample cel;
ros com la bresca, degota mel 
damunt les planes totes florides.
S'embadaleixen les margarides
i alçant la testa ,beuen claror
qui les anima d'un tremolor.


I en les diades de sol ardent,

quan el cel brilla més resplendent,
sembla que llencin crits d'alegria;
--les margarides són flors del dia--
Tenen un riure d'ulls deixondits;
més condormides les fosques nits,
més desvetlades les nits de lluna,
viuen de somnis i és cada una 
la confidenta d'un amoret
que dins ses fulles guarda un secret.


Ai, flor,si et cullen uns tendres dits¡
No et valdran riures, ni camps florits,
ni el sol que et guaita de l'alta cima;
i, ja m'estima, ja no m'estima,
cauran tes fulles, mesquina flor,
cauran tes fulles, com cau el plor.

Febrer 1909 - de Joan Maragall

Avui la mimosa altiva

se m'ha posat al davant

tota plena d'arracades

i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa

que no ho hauria dit mai;

tan xica que la plantàrem

i tan prima,d'un sol tany...

Ara fins m'ha fet respecte

amb aquella majestat

que fa anar les arracades,

vanitosa,ençà i enllà...

Déu te guard, galant minyona...

Mil perdons... que Déu te guard

El Somni - Anna Akhmàtova Traducció de Jaume Creus 1984

Sabia que m'estaves somiant,
i per això no podia dormir.
Blavejava un opac fanal
i m'indicava el camí.


Veies el parc de la tsarina,
el blanc palau abarrocat
i el negre arabesc de les reixes
als ressonants porxos de pedra.


Ignorant el camí avançaves
i pensaves: Ràpid, més ràpid,
oh, si tan sols arribés a trobar-la, 
a no despertar-me abans de l'encontre¡


I el guardià de les belles portes
et cridà l'alto : On vas ?
Cruixia i es trencava el gel,
negra era l'aigua sota els peus.


Això és el llac- pensaves-
i al llac hi ha una illeta...
De les tenebres de cop sobte
un foc blavós ullava.


A la crua claror del dia,
desvetllant-te, vas gemegar

An ella Joan Maragall

Quan t'acostes a on jo sóc
lo meu cor venir te sent,
que esbatega dins lo pit
amb inusitat anhel,
e invadeix l'ànima tota
indefinible plaer,
com la  presència d'un àngel,
com la presència de Déu


Vas sortir de casa teva
cap a missa matinal,
i al mateix moment fou l'aire
més flairós, lo cel més clar;
los aucellets,despertan-se,
entonaren dolços cants,
i la lluna avergonyida
s'enfonsà  dintre del mar.


Quan deixes caure estesos
tos cabells de raigs de sol,
i en ta cara rodoneta
van naixent-hi vius colors,
i tu em mires, i jo et miro
veig solsament, d'amor foll,
un pomet de flors que neda entremig d'onades d'or


Vine amb mi; dins una barca
anirem endins del mar: 
mentre encès l'amor estigui
viurem ditxosos i amants.
Com en aquest món res dura,
quan l'amor amainarà,
foradarem la barqueta
i ens ofegarem plegats.  

Gener de Joan Maragall

Lleguint el llibre de Joan Maragall, mireu quin escrit tan bonic que he trobat.

Passa l'any per davant de ma finestra...

El sol, com un aucell que se´n va a jóc,

passa volant pels arbres cada dia:

els ametllers s´han coronat de neu 

i les mimoses d´or...¡quina alegria!

Darrera la negror d´aquells xiprers

guspireja el ponent i mor el dia.

                    26 gener 1908          

Poema Miquel Martí i Pol Nadal 2010 - Pintura Corry Kaslander

Feliç Any Nou i molta salut

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura per tal de percebre´n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s'empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
i potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s´ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Poema de Clementina Arderiu

Darrera el declinar d'aquest solell,
naixerà un altre sol més bell ?
o dins ma errant fortuna,
seré l'eterna amiga de la lluna ?

¿Vindrà la nit que entela tot esguard
i tornarà el meu pit covard ?
¿O aquesta posta encesa
voldrà donar-me força i escomesa ?

Com la calma regolfa en els carrers
quan ja han passat els baladres,
? serà per mi vinguda
l'hora en què tota cosa esdevé muda ?

¿ O com fins ara, d'un demà lluent
podré esperar el feliç advent,
mentre mon cant que plana
cap blasme inútil ni mercè demana ?

Poema de Maria- Mercè Marçal Pintura Corry Kaslander

La primavera de 1998 M.Mercè Marçal enllestia un recull de poemes amb la intenció de presentar-lo als Jocs Florals de Barcelona, però el seu estat de salut no li ho permeté, moria a principis d'estiu.
La Pintora Corry Kaslander  també enllestia la seva col.lecció de pintura a la tardor, i ens ha deixat sense poder-la acabar . Morir:  potser només es perdre forma i contorns els seus poemes i pintures sempre viuran.

Bon dia tristesa.

Vesteix-te de setí ¡

 Pinta't al front

els núvols i  la lluna

 i anem al ball

que ja s'atansa l'hora ¡

Carnestoltes duu

 llàgrimes

de colors a la galta

M.M.M

Poema de Corry Kaslander - inspirat en Maria Mercè Marçal

• Avui,vint-i-u d'abril
• amb un sol radiant
• m'he posat davant
• una tela en blanc .
• He vist llums i colors
• pigments en moviments,
• els pinzells corren sols
• i esquitxen taques. És real?
• No és real? 
• Sí és real.
• És un bell miratge.
• Feia molt que no pintava
• massa núvols m'envoltaven.

La Corry ens ha deixat

Estimada Corry, demà  farà una setmana que ens vàrem veure per última vegada. Recordo que vàrem parlar de tot una mica.. Com ens vàrem conèixer, jugant a tennis al nostre club quantes partides guanyades llàstima que aquesta última no la podem guanyar ningú,  les estones que a la vorera de la piscina ens explicàvem  les novetats de la teva pintura i dels nous models de la meva botiga,  sopars al teu i el meu terrat, el viatge a Rússia el dia que vaig conèixer la meva parella en un dels sopars a casa teva, les aventures de la literatura i els blocs de la Escola de la Dona.
Quina tristesa quan miro casa teva i veig les persianes tancades i no et veig entre les plantes com una flor més. Els ciclamens i crisantems,  juntament amb la olivera, treuen el cap  per la barana del terrat com si et busquessin.
Les llàgrimes no em deixen  escriure més, un altre dia continuaré. Fins aviat, Corry.