¡ A..., l'octubre !.... Primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors del sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel buit d'orenetes
les fredes transparències dels oreigs
i els captards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s' agita repoblada la ciutat, i va escampant-se
per carrers i places fum olorós del fruit d'hivern
( gener 1893 )
Una poesia molt bonica, com totes les que has triat durant el curs. Suposo que aquest anys ens tornarem a veure.
ResponEliminaUna abraçada,
Anna M. Moya