MARIA ANTÔNIA SALVÂ Holocaust de la rosada

Matinera fumarola

de rosada evaporant; 

fumarola que s'envolta

en silenci pur i sant,

al bon sol que la fonia

li ofrena el vel suau

com abans la pedreria;

    i al cel blau,

ja desfeta,vola en pau.

RECOBRAMENT MARIA ANTÔNIA SALVÂ

Em plau tancar les portes del passat
al rosec sospirós de l'enyorança
obrint el cort al sol de l'esperança,
a l'oreig eternal de bat abat.

Drecera amunt,té el senderó que em guia
floretines i rou cada matí,
que els ulls meravellats em fan obrir
com si fruís del mont la primeria.

L'amplària  de cel que m'encisà
s'eixampla fins a fer-se indefinida;
cada nou jorn enlaira un poc ma vida
i tots em parlen d'un joiós demà.

Sé que en xuclar la terra ma llangor
l'esperit immortal restarà lliure,
Res de quant al món m'ha fet bona escomesa,
es revesteix per mi de jovenesa
al sol auguri del recobrament.
Oh joia del ponent!

H A I K Ú S

Absort,contemplo
com se m'escurça l'ombra.
Hi ha algú que em xucla?

L'oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre.

Captard de somni,
com en un conte amable
la pluja canta.