Sona la música al jardí,
amb el sol les roses han excletat,
a les parets hi ha flors i ocells
que per uns núvols es deleixen,
serà que ja arribat la primavera.
dilluns, 28 de maig del 2012
CAPTARD - MIQUEL MARTI I POL
La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor¡
Calla l'ocell i amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.
Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetillera o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor¡
Calla l'ocell i amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.
Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetillera o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.
TORRENTS DE VIDA - SERGI RUBIO
Emocions
que brollen, abstractes,
d'un manantial
de naixement incert;
fons desglossades
en múltiples torrents
que flueixen
perles cavitats interiors
d'un jo emergent
i, encara, desconegut.
Aigües,clares,
transparents i pures,
regueu, emocionals,
un amor deshidratat
que sobrevivia, tenaç,
en les obscures parets del subconscien;
il.luminades,ara,
per intensa claror
ENCARA EL PORT
ENCARA EL PORT DE JOAN SALVAT -PAPASSEIT
Els gallarets en en el vent de les veles.
Oh, l'avió que les compta i les plega en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
-ahir els cobricels de les estrelles glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd-
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca, italiana:
¿Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amo del barco blau?- Un refresc de colors dels darrers gallarets...
Els gallarets en en el vent de les veles.
Oh, l'avió que les compta i les plega en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
-ahir els cobricels de les estrelles glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd-
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca, italiana:
¿Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amo del barco blau?- Un refresc de colors dels darrers gallarets...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)