Els gallarets en en el vent de les veles.
Oh, l'avió que les compta i les plega en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
-ahir els cobricels de les estrelles glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd-
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca, italiana:
¿Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amo del barco blau?- Un refresc de colors dels darrers gallarets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada