El terme de Tossa de Mar està format per una vall, aïllada dels municipis veïns per els cims del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, (Puig de Cadiretes de 519 m, Turó d'en Rosell de 340 m i d'altres) on està plenament integrada (més de 2600 Ha estan dins l'àmbit del PEIN del Massís de Cadiretes). El relleu es molt muntanyós amb pendents superiors al 20% i la proximitat al mar del turons conformen un litoral abrupte, típic de la Costa Brava, amb multitud de penya-segats i petites cales, moltes de les quals són de difícil accés.
Tossa de Mar és una de les poblacions més mítiques de la Costa Brava.
dimarts, 21 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
Margarides de Maria Antònia Salvà
Ja el sol aguaita per l'ample cel;
ros com la bresca, degota mel
damunt les planes totes florides.
S'embadaleixen les margarides
i alçant la testa ,beuen claror
qui les anima d'un tremolor.
I en les diades de sol ardent,
quan el cel brilla més resplendent,
sembla que llencin crits d'alegria;
--les margarides són flors del dia--
Tenen un riure d'ulls deixondits;
més condormides les fosques nits,
més desvetlades les nits de lluna,
viuen de somnis i és cada una
la confidenta d'un amoret
que dins ses fulles guarda un secret.
Ai, flor,si et cullen uns tendres dits¡
No et valdran riures, ni camps florits,
ni el sol que et guaita de l'alta cima;
i, ja m'estima, ja no m'estima,
cauran tes fulles, mesquina flor,
cauran tes fulles, com cau el plor.
ros com la bresca, degota mel
damunt les planes totes florides.
S'embadaleixen les margarides
i alçant la testa ,beuen claror
qui les anima d'un tremolor.
I en les diades de sol ardent,
quan el cel brilla més resplendent,
sembla que llencin crits d'alegria;
--les margarides són flors del dia--
Tenen un riure d'ulls deixondits;
més condormides les fosques nits,
més desvetlades les nits de lluna,
viuen de somnis i és cada una
la confidenta d'un amoret
que dins ses fulles guarda un secret.
Ai, flor,si et cullen uns tendres dits¡
No et valdran riures, ni camps florits,
ni el sol que et guaita de l'alta cima;
i, ja m'estima, ja no m'estima,
cauran tes fulles, mesquina flor,
cauran tes fulles, com cau el plor.
diumenge, 5 de febrer del 2012
Febrer 1909 - de Joan Maragall
Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats.
S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai;
tan xica que la plantàrem
i tan prima,d'un sol tany...
Ara fins m'ha fet respecte
amb aquella majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa,ençà i enllà...
Déu te guard, galant minyona...
Mil perdons... que Déu te guard
Subscriure's a:
Missatges (Atom)