se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats.
S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai;
tan xica que la plantàrem
i tan prima,d'un sol tany...
Ara fins m'ha fet respecte
amb aquella majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa,ençà i enllà...
Déu te guard, galant minyona...
Mil perdons... que Déu te guard
Rafela, quin poema tant preciós en aquesta època que les mimoses estan en tot el seu esplendor.
ResponEliminaMolt ben trobat.
M. Dolors Figueras