Sabia que m'estaves somiant,
i per això no podia dormir.
Blavejava un opac fanal
i m'indicava el camí.
Veies el parc de la tsarina,
el blanc palau abarrocat
i el negre arabesc de les reixes
als ressonants porxos de pedra.
Ignorant el camí avançaves
i pensaves: Ràpid, més ràpid,
oh, si tan sols arribés a trobar-la,
a no despertar-me abans de l'encontre¡
I el guardià de les belles portes
et cridà l'alto : On vas ?
Cruixia i es trencava el gel,
negra era l'aigua sota els peus.
Això és el llac- pensaves-
i al llac hi ha una illeta...
De les tenebres de cop sobte
un foc blavós ullava.
A la crua claror del dia,
desvetllant-te, vas gemegar
Quina poesia més bonica!
ResponEliminaAnna M. Moya