Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura per tal de percebre´n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s'empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
i potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s´ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada