És fadrineta i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.
Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
----Ella es guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.
Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.
dissabte, 29 de setembre del 2012
dimecres, 19 de setembre del 2012
TARDOR de Joan Maragall
¡ A..., l'octubre !.... Primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors del sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel buit d'orenetes
les fredes transparències dels oreigs
i els captards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s' agita repoblada la ciutat, i va escampant-se
per carrers i places fum olorós del fruit d'hivern
( gener 1893 )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)