El Somni - Anna Akhmàtova Traducció de Jaume Creus 1984

Sabia que m'estaves somiant,
i per això no podia dormir.
Blavejava un opac fanal
i m'indicava el camí.


Veies el parc de la tsarina,
el blanc palau abarrocat
i el negre arabesc de les reixes
als ressonants porxos de pedra.


Ignorant el camí avançaves
i pensaves: Ràpid, més ràpid,
oh, si tan sols arribés a trobar-la, 
a no despertar-me abans de l'encontre¡


I el guardià de les belles portes
et cridà l'alto : On vas ?
Cruixia i es trencava el gel,
negra era l'aigua sota els peus.


Això és el llac- pensaves-
i al llac hi ha una illeta...
De les tenebres de cop sobte
un foc blavós ullava.


A la crua claror del dia,
desvetllant-te, vas gemegar

An ella Joan Maragall

Quan t'acostes a on jo sóc
lo meu cor venir te sent,
que esbatega dins lo pit
amb inusitat anhel,
e invadeix l'ànima tota
indefinible plaer,
com la  presència d'un àngel,
com la presència de Déu


Vas sortir de casa teva
cap a missa matinal,
i al mateix moment fou l'aire
més flairós, lo cel més clar;
los aucellets,despertan-se,
entonaren dolços cants,
i la lluna avergonyida
s'enfonsà  dintre del mar.


Quan deixes caure estesos
tos cabells de raigs de sol,
i en ta cara rodoneta
van naixent-hi vius colors,
i tu em mires, i jo et miro
veig solsament, d'amor foll,
un pomet de flors que neda entremig d'onades d'or


Vine amb mi; dins una barca
anirem endins del mar: 
mentre encès l'amor estigui
viurem ditxosos i amants.
Com en aquest món res dura,
quan l'amor amainarà,
foradarem la barqueta
i ens ofegarem plegats.  

Gener de Joan Maragall

Lleguint el llibre de Joan Maragall, mireu quin escrit tan bonic que he trobat.

Passa l'any per davant de ma finestra...

El sol, com un aucell que se´n va a jóc,

passa volant pels arbres cada dia:

els ametllers s´han coronat de neu 

i les mimoses d´or...¡quina alegria!

Darrera la negror d´aquells xiprers

guspireja el ponent i mor el dia.

                    26 gener 1908          

Poema Miquel Martí i Pol Nadal 2010 - Pintura Corry Kaslander

Feliç Any Nou i molta salut

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura per tal de percebre´n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s'empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
i potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s´ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.