Passa l'any per davant de ma finestra...
El sol, com un aucell que se´n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia:
els ametllers s´han coronat de neu
i les mimoses d´or...¡quina alegria!
Darrera la negror d´aquells xiprers
guspireja el ponent i mor el dia.
26 gener 1908
Quin poema més bonic!
ResponEliminaGràcies per aquest poema,ara que les mimoses ja son d´or,i els ametllers a punt de florir.
ResponEliminaAnna