Estimada Corry, demà farà una setmana que ens vàrem veure per última vegada. Recordo que vàrem parlar de tot una mica.. Com ens vàrem conèixer, jugant a tennis al nostre club quantes partides guanyades llàstima que aquesta última no la podem guanyar ningú, les estones que a la vorera de la piscina ens explicàvem les novetats de la teva pintura i dels nous models de la meva botiga, sopars al teu i el meu terrat, el viatge a Rússia el dia que vaig conèixer la meva parella en un dels sopars a casa teva, les aventures de la literatura i els blocs de la Escola de la Dona.
Quina tristesa quan miro casa teva i veig les persianes tancades i no et veig entre les plantes com una flor més. Els ciclamens i crisantems, juntament amb la olivera, treuen el cap per la barana del terrat com si et busquessin.
Les llàgrimes no em deixen escriure més, un altre dia continuaré. Fins aviat, Corry.
Rafela, quan amb una persona s'han compartit tantes coses es difícil acceptar la seva fugida.
ResponEliminaDe la Corry, gràcies als blocs i el curs que vam coincidir a clsse, en guardo un bon record.
Molt colpida per la mort de la Corry he llegit el teu bloc que m'ha emocionat. Era una persona gentil i sensible i vàrem tenir una bona relació. Comprenc la teva pena i la comparteixo. Una abraçada.
ResponEliminaFrancina
Un record molt emotiu, només vaig coincidir amb la Corry aquest darrer curs però, sobretot, cap al final vam tenir molt de contacte. Jo també m'he emocionat amb el teu record.
ResponEliminaUn comentari molt emotiu , jo també he sentit mols el traspàs de la Kory, .La recordaré sempre i la seva manera de saber llegir els poemes.
ResponEliminaUna abraçada.
Raimunda